El cànon és una composició musical formada per dues o més veus que canten la mateixa melodia però que van començant successivament, es a dir, una després d'una altra.
Podriem dir que és com una cursa de relleu on els músics es van passant el testimoni.
Anem a provar-ho
J. Pachelbel, va escruire un dels cànons més coneguts en la història de la música.
Escolteu aquestes adaptacions d'aquesta meravellosa obra.
Aquest video ja el vaig penjar en el blog el curs passat però com em sembla molt curiòs ací ho teniu de nou.
Fixa't en els següests videos. En quin canten al uníson? i en canon?
Imagineu que és un tren de dues pulsacions. Cada vagó té dues finestretes, cadascuna d'elles representa una pulsació de la música.
Ja sabeu que en la música, com en les paraules, ens trobem amb pulsacions fortes (síl·laba tònica, rep el colp de veu) que són l'accent musical i pulsacions dèbils (síl·laba àtona).
El compàs ens indica que hem de fer grups de dues pulsacions. La primera és forta i la segona dèbil. Cadascú d'aquestos grups rep el nom de compàs i per a separar-los utilitzem les línies divisòries.
Les cançons escrites amb aquest compàs tenen un ritme molt marcat. Escolta alguns exemples.
Donem un pas més!
Observa el següent tren. Quantes finestres hi ha a cada vagó?
Cada vagó té 3 finestres, per tant hi caben 3 pulsacions. En aquest cas també tenim una pulsació forta, la primera i les altres dues són dèbils.
El gest per a marcar les pulsacions del compà és:
Clicant en la imatge trobareu un recull d'activitats per repassar el que hem après.
El ritme d'aquest compàs és més ballable, és el compàs que s'utilitza per al vals. Un dels vals més coneguts es "Danúbio azul" de Johann Strauss (fill).
